Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/306

Aquesta pàgina ha estat revisada.

soberanía entre 'l conjunt y 'ls membres que 'l forman, y la fa de la manera més rahonada. «Las facultats no delegadas á la Unió, diu l' article deu de las adicions ó esmenas, ni prohibidas per la Constitució als Estats, se reservan á aquestos ó al poble respectivament.»
 La base del Estat compost, ó sigui la divisió de la soberanía, está escrupolosament guardada. L' Estat particular la té originaria, y conserva totas las atribucions de que no ‘s desprén. Lo conjunt no es més que ‘l gerent de la associació, y té sóls las que se li delegan. Anem á veure quinas són aquestas, y sabrem quinas cada Estat se reserva, que són totas las no delegadas.
 En primer lloch, se delegan al conjunt totas las necessarias pera la vida exterior de la Unió. Las nacions extrangeras que ab ella tractan, ignoran diplomáticament las varietats interiors. La Unió cuida de la guerra y de la pau. Arma exércits y manté esquadras; crida al servey actiu general á las milicias de cada Estat; fa aliansas y tractats; nombra embaixadors y reb los de altras nacions; imposa y recauda las contribucions generals, y pren diners á empenyo sobre ‘l crédit dels Estats Units. En aquest punt, donchs, la Constitució 's conforma perfectament ab la teoría del Estat compost, exposada en la segona part d' aquest llibre.
 En segón lloch, se li concedeixen totas las atribucions convenients pera garantir las llibertats individuals y corporativas. Tots los Estats particulars han de constituhirse en forma republicana, y lo conjunt se la garantisa. Garantisa, ademés, als ciutadans las llibertats consignadas en la Constitució, no en la forma declamatoria de las de la escola francesa, sino en forma per regla general negativa. Moltas llibertats americanas naixen de limitacions imposadas, no als ciutadans, sino als poders.
 En tercer lloch, se n' hi concedeixen algunas pera aumen-