Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/304

deració tenia en verilal lo seu órgan, ó representant del conjtnt, en lo Congrés; pero aquest no disposava de medis pera fer cumplir sas decisions, y dependia, per lo tant, de la bona ó mala voluntat de las autoritats de cada Estat particular. La falta de atribucions executivas y judicials deixava al poder llegislatiu general reduhit á la impotencia.
 Mes, si la opinió del pays s' anava pronunciant cada dia més en pró d' una unió més estreta, la empresa era difícil de ser portada á efecte. Segons l’ article 13 dels de la Confederació, no podia ferse en aquesta cap modificació ni esmena si no 's posava d' acort lo Congrés, y no venian luego á confirmar la decisió las llegislaturas particulars de cada un dels Estats units. Llavoras van comensar ja á dibuixarse los dos partits, dels quals l’ un, dirigit per Hamilton y patrocinat per Washington, aspirava á convertir la Confederació en un veritable Estat compost ó federatiu, y l’ altre, en lo que figurava Jefferson, defensant exageradament la independencia dels Estats, y volent convertir á cada un d' aquestos en una república tallada pel patró que més endavant va adoptar la francesa, se negava á tot lo que pogués constituhir una unió més perfecta.
 La necessitat va imposar lo triunfo dels federalistas. A principis de 1787, va reunirse á Filadelfia la Convenció que devia dar als Estats Units la Constitució que 'ls regeix avuy encara, y baix la presidencia de Washington va deixar acabat son travall avans de terminar l' any. La nova Constitució va ser firmada lo dia 17 de Setembre.
 A copia de constancia y de concessions recíprocas, los honrats patriotas que formavan la Convenció havian arrivat á conseguir la unanimitat de las representacions dels Estats, pero aquest no era sinó 'l primer pas. Faltava la ratificació de la Constitució per las llegislaturas particulars de nou d' aqueixos, puig la Constitució no podia entrar en vigor