Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/303

Estats Units, nos bastará recordar los coneguts datos del moviment de la població de Chicago. Avans del 1830, lo siti en que está col-locada la metrópoli del interior de América, na tenia encara pobladors europeus. En aqueix any van edificarse las primeras casas ó barracas, y 'ls 70 habitants que formaren lo centre de la futura població, van convertirse en 4,853, en 1840; en 29,963, en 1850; en 112,172, en 1860, y en 298,977, en 1870. Al ferse lo darrer cens, en 1880, la població de Chicago havia ja passat del mitj milió, puig que contava 503,183 ánimas.
 En quant á organisació política, los Estats Units no van arrivar de cop y volta á la que avuy tenen. Durant la guerra de la independencia de las Colonias, cada una d' aquestas tenia sa administració especial; se considerava independent, y com á tal obrava, en quan lograva tenir son territori lliure de las tropas inglesas. La necessitat de reunir las forsas de totas las Colonias alsadas en armas, aixís pera l' atach com pera la defensa, va portarlas á seguir la costum que ja tenian de reunirse en Congrés, y un d' aquestos Congressos fou lo que va publicar la «Declaració de independencia». En tal situació, las Colonias unidas no passavan de formar una «Lliga d' Estats independents,» ab l' únich y exclussiu objecte de provehir á la defensa comuna contra las forsas enemigas.
 Prompte van veure los nous Estats, que ‘l llas que 'ls unia era massa fluix, y al cap de dos anys de la «Declaració» van convertir la «Lliga» en «Confederació.» En 1778, los tretze Estats avans Colonias formaren una aliansa perpétua, que formularen en 13 capítols, ab lo nom de «Articles de Confederació y perpétua unió entre los Estats de New Hamshire, Massachussetts, etc, etc.
 Aquestos articles van resultar luego insuficients, cayent en descrédit davant de la opinió il-lustrada del pays. La Confe-