Estat y concellers d' Estat noraechs ab los de Suecia, formant Consell d' Estat extraordinari, á fi de que li donguin parer avans de pendre resolució definitiva. En aquestos casos, los representants de Noruega deuhen rebre instruccions de llurs companys de gobern que no formin part del Consell extraordinari, á menys que la urgencia del assumpto no doagui temps pera la consulta. (Art. 5 de la dita Acta.)
En distintas ocasions, s' ha intentat fer més íntima la unió entre 'ls dos regnes, peró no s' ha arrivat á conseguirho. Totas las proposicions presentadas per la Suecia han sigut rebutjadas per la Cámara de Noruega, (Storthing), que ha temut sempre que, accedinthi, posava á son pays en lo camí de ser engolit per la Suecia, que es més poderosa y poblada.
Ab lo dit donem per terminada la ressenya de las solucions prácticas particularistas dins de la forma monárquica. Desde la unió merament personal entre Suecia y Noruega, per medi d' un rey comú, fins á la organisació quasi unitaria del imperi alemany, y la llegislació separada que emplea la Gran Bretanya pera 'ls Estats metropolitants, hi ha prou matisos pera acomodar lo sistema á tots los temps y á tots los interessos. Cap de las solucions monárquicas ha alcansat fins ara lo grau de perfecció del genuhí Estat compost, tal com n' hem exposat la teoría: mes, aixó no vol dir, que no pugui arrivarhi. Induptablement, no hi ha cap inconvenient invensible que s' hi oposi, y lo meteix que han lograt los Estats Units, baix la direcció d' un president temporal, podria realisar una altra Confederació dins del sistema constitucional, coronat per un emperador ó monarca.
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/300
Aquesta pàgina ha estat revisada.