Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/298

 En la monarquía húngara hi ha tantas varietats com en lo imperi austríach. La divisió més important es entre 'ls payssos que forman la Hungría propiament dita y 'ls de la Croacia, Slavonia y Dalmacia. Per un compromis polítich entre uns y altres paysos, s' establí en 1868 la forma de tractar los assumptos comuns, á qual efecte tots tenen participació en la Dieta general de Hungría, que 's reuneix á Pest.
 A Hungría, com á la Gran Bretanya, no s' ha escrit may la Constitució, formant un tot. Una série de lleys y disposicions históricas, que comensan en lo «Contracte de sanch,» del qual no 's coneix lo text y se 'n tenen sóls noticias per l' análissis que 'n fan los cronistas, y acaban en las lleys que actualment se dictan ab lo carácter de fonamentals, forman lo dret constitucional del pays. Lo document més antich que se conserva, es «La Butlla d' or,» del rey Andreu II, del any 1222. Aquest document es molt comparable á la Magna Charta inglesa, y en sos 31 articles s' estableixen los drets y privilegis que tenia la aristocracia. Moltas de sas disposicions no són avuy aplicables, pero en son conjunt fixa encara los principis directius de las llibertats húngaras.
 Al ocuparnos del imperi austro-hungar en general, hem vist las diversas vicicituts constitucionals per las que ha passat la Hungría. Son ben coneguts los esforsos fets per aquesta nació pera mantenir sa autonomia, y las terribles guerras ab que l’ ha defensada. La que va esclatar á conseqüencia de las reformas constitucionals centralisadoras votadas per la Dieta y sancionadas per l’ emperador, va portar á la Hungria á proclamar sa independencia y á establir un gobern republicá. Vensuda luego per lo gobern imperial, ajudat per las armas russas, va quedar subjecta durant una vintena d' anys al absolutisme, sens que per aixó s' ofegués la resisténcia més ó menys oberta. Sóls lográ restablir la pau lo sistema dualista, establert per la série de lleys promul-