Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/295

que una Cenfederació ó Estat compost, es una Lliga entre duas nacions, unidas per lo llas personal d' un monarca. En efecte, cada una de las duas parts del imperi gosa de autonomía completa pera la gestió de sos assumptes interiors, tenint Parlaments y ministeris distints. Sóls son considerats assumptos comuns, los diplomátichs, l' exércit, la marina y los gastos del imperi.
Y aquestos assumptos comuns están encara subjectes á moltas restriccions y desconfiansas. Dels assumptos extrangers, los tractats internacionals necessitan l’ aprobació dels Parlaments de cada una de las duas parts del imperi, en tots los casos en que las Constitucions respeclivas ho exigeixin. En lo referent al exércit y marina de guerra, lo poder comú está excluhit de votar lo contingent; de la llegislació sobre la manera de cumplirse lo servey militar; de pendre disposicions relativas al repartiment local y al sosteniment de l' exércit, y de reglamentar la condició civil dels militars y llurs drets en lo que no afecta al servey (Lley cisleithana de 21 Desembre de 1867 , y transleithana corresponent.)
L' escás poder llegislatiu de que gosa l’ imperi en los assumptos comuns, es exercit per delegacions de las llegislaturas de las duas nacions que' l forman, convocadas per l' emperador y rey. Las duas delegacions acostuman deliberar separadament, y 's comunican mutuament llurs decisions y los motius en que las fundan. En aquestas comunicacions, cada delegació usa la llengua del seu pays, pero deu acompanyarhi una traducció en la del altre. Empero, cada delegació té 'l dret de proposar que una qüestió sigui resolta en comú, y tal proposició no pot ser refusada per l’ altra delegació després d' haverse cambiat tres comunicacions per escrit sens arrivar á entendres. Los dos presidents fixan de comú acort lo siti y ‘l dia de la reunió de las duas delegacions en comú, y la presidencia correspon per torn á cada un d' ells.