Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/293

Aquesta pàgina ha estat revisada.

institucions locals y generals al trono, y aquest va anunciar en un Manifest, publicat lo dia 20 de Octubre, que las prenia en consideració. Un Diploma, expedit aquest meteix dia, y que es trascendental en la historia constitucional del imperi, va establir las bases de las reformas, creant un Parlament central, (Reichsrath), pera 'ls assumptos comuns á tot l'imperi, y donant atribucions á las Assambleas provincials (Landtag) pera resoldre totas las demés qüestions.
 Aquestas reformas no devian satisfer las pretensions de las distintas nacionalitats del imperi. Algunas d' aquestas, y especialment la Hungría, van veure en ellas un atach á llurs tradicions de autonomía, y van abstenirse d' enviar llurs diputats al Reichsrath. La Diéta húngara, convocada lo 2 de Abril de 1861, va protestar contra la nova organisació, refusant reconeixer lo Parlament central. Un Rescripte imperial va pronunciar la disolució de la Diéta.
 Lo conflicte durá fins l' any 1865. Un Manifest y una Patent del 20 de Setembre van obrir la porta á la conciliació, suspenent la lley fonamental, y sometentla á la deliberació de las Assambleas de Hungría y de Croacia. La Diéta húngara va admetre lo principi de una llegislació y de una administració comunas pera 'ls negocis que interessessin al conjunt del imperi. Quan lo terreno va semblar prou preparat pera la conciliació entre las duas parts d' aqueix, una patent del primer de Janer de 1867 va convocar en lo pays cisleithá ó austríach, una Assamblea constituyent extraordinaria, que no va arrivar á funcionar, reunintse en cambi lo Reischrath ordinari, al qual varen ser somesos los projectes de reforma constitucional. Al meteix temps, l' emperador havia constituhit un ministeri húngar independent, fentse luego coronar rey de Hungría en 8 de Juny del meteix any.
 Y va arrivarse al acort entre las duas grans fraccions del imperi baix la base del dualisme, fixada en duas lleys im-