Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/292

Aquesta pàgina ha estat revisada.

la senyal de reformas constitucionals de gran tracendencia en l' imperi de que 'ns ocupem. La Patent de 25 Abril de 1848 va promulgar una Constitució pera las provincias austríacas y slavas: mes, aquesta Constitució, imitada de la Carta de Bélgica, va quedar sens efecte, puig que una nova Patent, expedida en 15 del mes de Maig següent, va convocar una Constituyent al efecte de ocuparse de la revisió y reforma de la Constitució promulgada.
 Los travalls de la Assamblea constituyent no van donar cap resultat, puig que l’ emperador la va disoldre en Mars del any 1849, expedint al meteix temps una nova Patent, per medi de la que va promulgar una Constitució otorgada, atentatoria á la autonomía húngara. Aquesta Constitució incorporava la Hungría al conjunt del imperi, destruhía lo llas que la unia ab la Croacia, y no conservava la Constitució húngara sinó com Estatut provincial. Tot seguit van publicarse una munió d' ordenansas sobre las Constitucions provincials, que no tenian altre objecte que ajudar al ensaig que 's feya d' un gobern constitucional centralisat.
 L' ensaig va durar poch temps. Una ordre del ministeri imperial, dictada en Agost de 1851, va sometre la Constitució otorgada al examen del Consell de ministres y del del imperi. Lo resultat del examen fou, declarar que la Constitució no era aplicable, y una Patent de 31 de Desembre del meteix any va declararla pura y senzillament abrogada. L' imperi austríach va tornar á ser una monarquía absoluta.
 Fins á l' any 1860 no va tornar á entrarse en la via de las reformas constitucionals. Una Patent del 5 de Mars de dit any va reorganisar lo Consell del Imperi (Reichsrath), introduhinthi alguns membres de las representacions provincials, elegits per l’ emperador d' entre 'ls noms que se li presentavan en llistas. Una Assamblea preparatoria, reunida durant lo mes de Maig, va sometre proposicions de reforma de las