Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/283

Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAPÍTOL II.



SOLUCIONS MONARQUICAS.

ALEMANIA, AUSTRIA-HUNGRIA, SUÈCIA Y NORUEGA.



Membres de la Confederació germànica.— Organisació dels poders federals— Distribució de las atribucions de la soberanía. — Tendencia del imperi. — Barreja d' elements. — Carácter feudal de la organisació. — Comparació del federalisme ab lo feudalisme.— Uns párrafos de The Federalist.
Antecedents legals del actual imperi austro-húngar.— Solució per medi del dualisme.— L' imperi més que una Confederació es una Lliga.— Escás poder llegislatiu de las autoritats comunas á sas duas parts. Varietat dins de cada una de aquestas.— Llibertats provincials.— Reconeixement de drets á las distintas rassas y llenguas.— Indicacions sobre la organisació interior de cada una de las parts del imperi.— Suécia y Noruega. — L' únich llas de unió es la corona.— Drets d' aquesta.— Inutilitat de las teutativas fetas pera estrènyer la unió.— Resum.


 L' imperi alemany, per la Constitució de 16 de Abril de 1871, es una veritable Confederació. Los membres que la forman son los següents: los Estats de Prussia, Baviera, Saxonia, Würtemberg, Baden, Hesse, Mecklemburg-Schwerin, Saxonia-Weimar-Eisenach , Mecklemburg-Strelitz, Oldenburg, Brunswick-Luneburg, Saxonia-Meiningen, Saxonia-Altenburg, Saxonia-Coburg-Golha, Anhalt, Schwarzburg-Rudolstadt, Schwarzburg-Sondershausen, Waldeck, Reuss (branca primogénita), Reuss (branca externa), Schaumburg- Lippe, Lippe, Lübeck, Brema, Hamburg, y lo territori imperial de Alsacia Lorena.
 Aquestos vint y sis membres tenen organisació interior molt distinta. Los uns, com Prussia, Baviera, Würtemberg y