Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/277

poders particulars de duas d' aquestas islas, (la Antigua y la Dominica).
 De las Colonias de la segona classe, las unas tenen la Cámara alta nombrada per la corona, y són: lo poder federal del Canadá, la nova Gales del Sud, la Nova-Zelanda, Queensland y Terranova. Las altras tenen la dita Cámara electiva, y són: la Australia meridional, la del Cap de Bona Esperansa, Tasmania y Victoria.
 Per lo dit pot veures, que l' imperi británich está fonamentat sobre l' particularisme, oferint al observador una riquesa de varietats que no té ni ha tingut jamay cap agrupació nacional. Tota part del imperi que sent necessitats especials, gosa de llegislació separada.
 Y encara no 's detura en lo exposat lo particularisme británich, sinó que moltas de sas Colonias están divididas interiorment en varis Estats, formant no un tot unificat, sinó una agregació federal. Pera dar una idea d' aquestas organisacions pendrem per exemple lo Canadá.
 Lo domini ó imperi (dominion) del Canadá es una federació que va comensar per la unió en 1867 de las provincias de Ontario, Qaebec, Nova Escocia y Nou Brunswick, á la qual més tart s' han anat agregant voluntariament las de Manitoba, Colombia, Isla del Primer Eduard y tots los demés territoris británichs de la América del Nort, á excepció de Terra Nova.
 La Constitució federal del Canadá está calcada sobre la inglesa y estableix, per lo tant, lo sistema representatiu y lo régimen parlamentari. Lo poder llegislatiu té duas Cámaras. Lo Senat está format per personas elegidas per lo representant de la Corona d' entre las que reuneixen las circunstancias que marca la lley, y tenen propietats que valguin més de vint mil pessetas. Lo número normal de senadors es de 76. La Cámara dels Comuns ó popular se compón de represen-