Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/276

mina l’ element civilisat y no son fortaleses com Gibraltar, gosan de llegislació separada y de poder llegislatiu pera cuidar d' ella. Algunas possessions petitas ó poch colonisadas, com Ceylan, la Costa d' or, las islas Falkland, Fidji y algunas de las Antillas, Hong-kong, etc, etc, no tenen poder llegislatiu especial, pero si llegislació separada, de la que cuida la Metrópoli ab l’ ajuda d' un Consell especial pera cada una d' ellas, nombrat per la corona. Respecte de alguna de aquestas possessions es de notar, que habentsels otorgat la potestat de tenir poder llegislatiu indígena, van renunciarlo al cap de pochs anys de proba, per trobarse incapassas de dirigirse á ellas meteixas: lo qual es eloqüentíssima mostra de que l' imperi británich ha entrat tant de plé en la via del particularisme, que no sols sanciona, sinó que s' adelanta á las necessitats locals.
 Las Colonias própiament ditas poden classificarse en los dos grupos següents:
 1.º Colonias que posseheixen institucions representativas, pero sens gobern responsable, tenint la Metrópoli lo dret de veto llegislatiu y exercint vigiláncia sobre tota la admislració, y
 2.º Colonias que posseheixen institucions representativas y gobern responsable, més ó menys vigilat per lo de la Metrópoli per medi de un gobernador.
 De las Colonias de la primera classe, las unas tenen lo Parlament especial format per duas Cámaras: un Consell llegislatiu nombrat per la corona y una Assamblea d' elecció popular. Aixís están organisadas las Bahamas, las Bermudas y una de las islas del Vent, (la Barbada). Las altras tenen lo Parlament format per una sola Cámara, nombrada en part per elecció popular y en part per la corona. Tal es la organisació de la Australia occidental, de la Guayana, de Malta, de Natal, del poder federal de las Islas sota l' Vent, y dels