legal; un Parlament del que s' ha dit que pol ferho tot, menys convertir un home en dona; un Parlament qual poder está secundat per un monarca que extén son imperi á la aglomeració més important que han creat may los homens, llegisla separadament pera cada una de las agrupacions que forman l' Estat metropolitá. Lo dret privat escrit ingles no s' aplica més que á la Inglaterra propiament dita, sens extendres al pays de Gales, á la Escocia ni á la Irlanda, que tenen lo seu dret especial. La Common law es també especial pera cada un d' aquestos paysos, y no sóls está circunscrita á llurs fronteras, sino que dintre d' ellas está subjecta á cent variacions locals. Per tal motiu, los Actes del Parlament son moltas vegadas aplicables sóls á una de las agrupacions que forman la nació metropolitana, en qual cas aixis ho declaran en un de llurs articles. Lo Parlament británich, lo més poderós de la terra, no 's dona de menys de llegislar no ja pera un dels antichs regnes, sino pera una sola ciutat, vila ó districte. En l' Estat metropolitá británich un poder únich produheix la varietat per medi de la llegislació separada.
Dintre meteix del Estat metropolitá dona la Gran Bretanya una altra forma al particularisme per medi de la llegislació temporal. «Per medi de la llegislació separada, com diu un autor dels que darrerament s' han ocupat de la materia,[1] remedia los inconvenients d' un error en l’ espay: per medi de la llegislació temporal, tracta de atenuarlos en lo temps.» Las lleys que en la Gran Bretanya se subjectan á aquesta especie de novicitat ó proba, són bastants pera que cada any lo Parlament degui votar un Acte important, que no té mes objecte que prorogar las lleys qual terme expira[2], entre las quals s' hi trova la que conté la ordenansa del exércit, que,
