Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/271

Aquesta pàgina ha estat revisada.

me , y dins d' aquest sistema son possibles combinacions de tot género. Al passar revista als Estats que més ó menys reconeixen lo particularisme, farem notar las més generals y freqüents.
Y sens més preàmbul emprenem la nostra tasca, comensant per l' exámen de las solucions monárquicas que existeixen.
La primera que 's presenta naturalment á la vista es la grandíssima agregació británica. L' imperi de la Gran Bretanya s' extén á totas las parts del món, y sumant las Colonias y la Metrópoli comprén una part importantíssima dels habitants de la terra. Res donará idéa de sa extensió com los següents datos estadístichs de son territori y dels habitants que'l poblan:

Millas quadradas.[1] Habitants.
L'Estat metrópoli, (Inglaterra, Irlanda, Escocia y Gales), conté 121.115 36.400,000
Posessions de la India 1.558,254 260.000,000
Altras possessions de Llevant 30,000 7.000,000
Domini en Nort-América 3.620,500 4.650,000
Domini en l' Australassia ú Occeania 3.181,344 3.500,000
Possessions en la América meridional y central 100,000 260,00
Islas en las Indias occidentals (América) 13.750 1.350,000
Possessions en Africa 270.000 2.350,000
Gibraltar, Malta y altras possessions en Europa 120 175,000
Establiments y factorias 96,171 2000,000
                                       
Totals 8.991,254 315.885,000
  1. La milla lineal inglesa té 1609'30 metres, ó sigui més d' un kilómetre y mitj. La milla quadrada, per lo tant, passa de dos kilómetres y mitj quadrats.