Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/262

Aquesta pàgina ha estat revisada.

rint aquesta meteixa idea, en la «Memoria en defensa dels interessos morals y materials de Catalunya,» hi vam consignar lo següent:
 «Y encara, lo nou giro experimental y la tendencia més práctica, que han pres las ciencias políticas, jurídicas y socials en los nostres dias, han allisat molt los grops de la disputa entre las duas escolas. Avuy no busquem sino la realitat en las cosas y en los fets, y al estudiar la societat, no nos la imaginém formada per sers fantástichs, sino per homens de carn y ossos, y á tals societats apliquem los principis científichs. Avuy, no considerem filosófich un sistema que no tingui sa base en la historia, que no limitem als temps passats, puig que no se 'ns amaga que 'l present es també un moment histórich, ni que se n' anirán formant d' altres lo pervenir. Aplicant aquestos principis á la ciencia de la llegislació, sols concedim los honors de filosófica á la lley que, inspirantse en los principis de justicia absoluta y dins de la relativa, sens topar ab los interessos respectables del passat, s' acomoda á las necessitats y condicions actuals del poble pera 'l que se dicta, y no contradiu sos ideals. Lo moment histórich actual es sempre lo més important en totas las manifestacions individuals ó col-lectivas del home»

 «De manera, que tota lley positiva, pera ser relativament justa y secundar la missió civilisadora del Estat, ha de correspondre á las condicions históricas de cada pays. Y com la historia enclou dos temps, pretérit y present, y 'n prepara un altre, que es lo futur, la lley, pera enmotllarse en la historia, ha de respectar lo passat, respondre á las necessitats del present y no contrariar lo pervenir. La lley, donchs, ha de variar tant com siguin variats los interessos, necessitats y aspiracions del grupo social pera 'l que 's dicti.»[1]

  1. Memoria en defensa dels interessos morals y materials de Catalunya. Part quarta, n.º 1.