Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/255

es responsable y temporal, las fluctuacions de la opinió pública influheixen en aquest poder, al pendre en sa elecció part directa ó indirecta. La duració dels cárrechs está marcada y res té que veure ab ella lo Parlament. Si 'ls dos poders se posan en desacort, per endavant se sap quant pot durar aquest, y ‘ls electors meteixos se preparan á ferlo cessar quan siguin cridats á renovar los cárrechs de l' un y de l' altre. Si la organisació es monárquica ó imperial, tampoch hi ha inconvenient en deixar als poders executiu y llegislatiu deslligats l’ un de l' altre. Las atribucions de la soberania que exerceixen són reduhidas, y, ademés, están tots subjectes á la limitació essencial que naix de la divisió de la meteixa soberania.
La organisació particularista no sóls pot basarse purament en lo sistema representatiu, sens barreja de cap de las viciosas prácticas del parlamentarisme, sino que depura aquell sistema y l' salva de caure en cap dels dos extrems que poden posarlo en perill. Hem dit en altres capítols, que en tota agrupació social s' agitan duas classes d' interessos: lo general y ‘ls particulars. Si la representació se dona sóls al interés general, com acostuma succehir en las nacions unitarias dels nostres temps, los interessos particulars quedan desatesos. Si en cambi sóls aquestos son los representats, lo general ne surt sacrificat. La exclusió d' un qualsevol dels dos interessos contradictoris es causa del descrédit del sistema. Si 'ls representants ho son de la nació y no del districte ó de la classe que ‘ls nombra, se cau en un generalisme abstracte, que no pot deixar de ser tiránich. L' Estat se presenta com una entitat absorvent y destructora, y en nom de principis de que tothom parla y en quins ningú creu, atropella tot lo que li fa sombra. Si 'ls representants ho són del interés d' un petit districte ó d' una classe social, lo egoisme y la mesquinesa son lo móvil que ‘ls porta, y en