Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/252

Aquesta pàgina ha estat revisada.

lar, sinó que, en cas de no trobarhi justicia, pot ap-pelar al poder general. Lo poder general no toca tant d' aprop als individuos y á llurs agrupacions sinó en los casos contats que tenen relació ab las atribucions que té confiadas, y fins en aquestos casos no 's presentan tampoch aislats. Si 'l poder general s' extralimita, poden demanar auxili al poder del Estat particular, y aquest té medis de resistir la extralimitació. Y no 's temi que no la resisteixi en los casos graves, puig tot poder está gelós de sas atribucions y no está jamay disposat á deixárselas cisar. La virtualitat de la organisació particularista se funda precisament en posar costat per costat la gelosia de dos poders. L' individuo troba en ella la garantía de sa llibertat, que cerca inutilment en la organisació unitaria. La federal liberty, com diuhen alguns tractadistas americans, es la que no 's trova jamay desarmada y sola davant del poder que l' amenassa. Contra l’ atach de la autoritat particular del Estat, té l' ajuda efectiva de la general de la associació: contra 'l d' aquesta, l' ampara la del Estat particular.
 La organisació particularista, ademés, es la única que permet que 'l sistema representatiu se mantingui pur y sens barrejas que ‘l desnaturalisin.
 En primer lloch, la divisió de la soberanía es una gran base pera la representació en lo poder general. Per medi de la associació, distints Estats petits, sens perdre llur carácter de tals, ne fan un de gran. En aquest, donchs, han d' estarhi representadas la varietat y la unitat, lo qual, traduhit á la práctica, fa que ‘l poder llegislatiu general se formi de dos cossos ó Cámaras ab atribucions iguals. L' un d' aquestos cossos ha de representar la llibertat individual, l’ altre la soberanía dels Estats associats: lo primer ha de ser fill de la majoria del poble de tota la associació, lo segón de la majoria de cada un dels Estats que la forman: en aquell la repre-