presentadas, la oficina inscriu lo títol en un llibre talonari en que hi constan totas las cargas y gravémens, y dona 'l taló al propietari. Desde aquest moment la propietat está col-locada al amparo de la lley Torrens, y la administració la garanteix contra qualsevol reclamació que pugui venir, encarregantse de sostenir los plets y de pagar las indemnizacions que procedeixin, cobrant al efecte un dret de asseguració que no passa jamay del dos per mil. Las operacions sobre la propietat garantida son desde aquell moment facilíssimas y 's fan totas sobre ‘l taló. Aquest es endossable, divisible, hipotecable, etc, etc, lo meteix que un document de comers. Totas las operacions s' escriuhen en lo meteix títol, com en una lletra de cambi. Ab aquesta senzillesa, la lley Torrens reemplassa lo registre engorrós y complicat dels contractes, per lo registre de un títol en lo qual está condensada la propietat. Pera 'ls empenyos á curt plasso, ni tant sóls se n' ha de pendre nota. Lo propietari deixa lo taló en poder del prestador, y aquest té la seguretat de que aquell no fará cap operació nova que comprometi 'l seu crédit, puig que no disposant del taló, no pot contreure cap obligació que afecti á la propietat que ha donat en garantía[1].
Mes, no cal anar á cercar los exemples fora de casa, puig ne tenim prous á casa nostra, en la época anterior á la unificació. Lo particularisme de la Confederació aragonesa-catalana, encara que no ab la amplitut que ha alcansat lo sistema en son desenrotllo modern, produhia efectes semblants als que hem presentat com exemple.
Aixís tenim, que las costums conegudas baix lo nom de
- ↑ Los que vulguin estudiar á fondo aquesta institució, poden consultar lo llibre de Sir Robert Torrens, titolat An Ensay of the transfer of land by registration. y uns articles de Mr. Ives Gujot en lo Journal des Economistes, (1882.)
