Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/244

Aquesta pàgina ha estat revisada.

ticulars dintre de una Confederació ben organisada, los permet travallar pel progrés ab molta més energía que ‘ls Estats unificats. Poden entregarse á probas difícils, sens temor é las conseqüencias, puig sigui ‘l que sigui ‘l resultat que obtinguin, ni 's posará en perill llur independencia, ni 'l ordre s' alterará fins al punt de produhir perturbacions desastrosas. En los membres d' un Estat compost poden ferse tota classe d' ensaigs polítichs-socials, estudiantse practicament fins reformas quinas ventatjas teóricas no s' han subjectat encara á la pedra de toch de la experiencia, en la seguretat de que durant lo período que l’ ensaig duri, y siguin quins siguin los resultats, los grans interessos generals no se 'n resentirán, y seguirán llur curs magestuós, impulsats per los poders federals. La facilitat de fer probas y ensaigs en los Estats particulars es una de las més grans ventatjas del sistema que sostenim. Si 'ls resultats que s' obtenen de una reforma no son pas los que sos autors esperavan, res los priva de tornarla endarrera. Aixis com cap gran interés general s' ha ressentit al establiment de la lley, aixis tampoch se 'n conmourá cap al derogarla pera tornar al estat legal anterior. Si la reforma ensajada, en cambi, dona bons resultats, no sóls se solida en 'l Estat que ha prés la iniciativa, sinó que ‘ls demés associats la imitan, fenthi las modificacions que llurs circunstancias especials los aconsellan, y entre tots la perfeccionan.
 Tal vegada á molts los semblará que aquesta ventatja del Estat compost es molt bona pera ser exposada en teoria, y no creurán que pugui manifestarse en fets práctichs. Si tal los semblés ó aixó creguessin, s' enganyarian completament. No sóls aquellas ventatjas se manifestan en la práctica, sina que son conseqüencia precisa de la organisació particularista.
 ¿Se 'n volen exemples? No hem de fer més que girar la vista