Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/242

Aquesta pàgina ha estat revisada.

tant del conjunt exerceix jurisdicció directa sobre ‘ls individuos y agrupacions, en totas las atribucions de sa competencia.
 Sense profundisar gaire l’ estudi veurem ja que la marxa de tal agrupació ha de ser regular y desembrassada. Las autoritats generals se cuidan de tot lo que es vida exterior, y en quant á la interior fan poca cosa més que servir de garantía y donar impuls á un número reduhit d' assumptos, de lo qual se 'n desprén que han d' atendre á moltas menys cosas que ‘l poder de un Estat unificat. Tot lo que en aquestos dona més que fer al poder suprem, está fora de la competencia de las autoritats generals en un Estat compost. Lo gobern y administració de las provincias; la llegislació en materias de dret privat; la organisació de tribunals pera resoldre las qüestions civils y fallar las causas criminals; las eleccions pera corporacions provincials y municipals; lo nombrament y separació dels empleats y funcionaris polítichs y administratius que no desempenyin serveys generals; la organisació y direcció de la ensenyansa, deia beneficencia, etc, etc, no han distreure llur atenció, que poden concentrar enterament en las altíssimas atribucions que tenen confiadas. Poden, donchs, exercirlas ab verdader coneixement de causa y ab perfecta imparcialitat. Cap interés mesquí, cap mira egoista ha de alterar la serenitat de la política internacional ni de la alta direcció de una part de la interior, que condensan los encárrechs que ‘ls Estats particulars tenen fets al representant de llur conjunt. Aquest, per regla general, está lliure de tenir que pendre midas odiosas. Pot presentarse sempre als ulls de tots los confederats baix l' aspecte d' un poder veritablement protector, no sentli gens ni mica difícil mantenir la popularitat, y rodejarse de aquella atmósfera de respecte y d' estimació, que es la sola que dona als goberns forsa real y prestigi.
 Los goberns dels Estats particulars, en cambi, se troban