Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/237

Aquesta pàgina ha estat revisada.

car, es encara convenient á la associació encarregarne un tercer feix al Estat general. Tots aquells serveys públichs que guanyan ab l’ uniformitat y logran aumentar en utilitat si 's prestan baix una direcció única, se poden confiar al conjunt. Lo comers d' Estat á Estat y tots los elements que l' auxilian , com vias generals de comunicació, correus, telégrafos, regulació de pesos y mesuras, fixació de la lley de la moneda, etc, etc, han de ser atribucions de las autoritats de l' associació. Los Estats s' uneixen no sóls pera mantenir llur independencia y garantir las llibertats, sinó també pera aumentar lo benestar y la felicitat de llurs membres. Tot lo que pot contribuhir á donar aquest resultat sens perjudicar als altres objectes socials, ha de ser materia del contracte de associació, y sa gerencia confiada al conjunt que la representa.
 En algun dels capítols anteriors hem indicat que certas brancas del dret privat poden ser concentradas ab benefici de tots aquells á quins han de obligar, puig per llur naturalesa especial no afectan á una sola comarca, ni á una sola agrupació nacional, sinó á totas las societats civilisadas. Molts contractes mercantils se troban en aquest cas. Se pot, donchs, confiar sens inconvenient algunas atribucions relativas á tals materias als poders generals de l’ associació d' Estats.
 Pera la concessió de aquestas atribucions s' han probat diferents sistemas. En las Confederacions germánica y suissa se tendeix á destriar la llegislació en sas diferents brancas, algunas de las quals se reservan los Estats particulars, confiantse las altras al Estat general. Alguna cosa semblant estableix la Constitució dels Estats Units, al ectregar al Congrés federal la llegislació sobre quebras, piraterias y ofensas contra l' dret de gents.
 Aquest sistema es complicat y perillós. Posat l' Estat central en la pendent, li ha de ser molt difícil resistir al afany