Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/236

vulgui atacarlos. Aixís, donchs, lo poder general ha de tenir atribucions pera sostenir als goberns dels Estats particulars en lo cas de veures amenassats per turbulencias ilegals, promogudas per faccions interiors, al meteix temps que ha de amparar á qualsevol ciutadá quals drets y llibertat siguin desconeguts per qualsevol entitat ó autoritat, encara que aquesta sigui la suprema del Estat particular. Pera cumplir aquestas missions l’ Estat general disposa de la forsa pública dels Estats fidels y de sos tribunals especials. En cas de revolta, la domina ab l’ auxili de la primera y castiga á sos autors ab la ajuda dels últims. Eq cas de desconeixement de algun dret ó llibertat llegítima, los tribunals generals amparan al agraviat ó li otorgan la reparació justa.
 Lo grupo ó feix de atribucions de que 'ns ocupem poden los Estats particulars conferirlo al representant de llur conjunt de varias maneras. Poden encarregarli la garantia de las lleys constitutivas, com ho fa la Confederació suissa. Poden constituhirlo en una especie de tribunal de apel-lació, com succeheix en la Unió americana. Poden fer materia de la competencia del conjunt tol lo que 's refereix á la garantia dels drets y llibertats, en qual cas se consignan expressament en la Constitució general. Poden ... , mes no volem proseguir, puig basta saber que l' associació d' Estats té lo particularisme per base, pera deduhirne que 'ls medis que pot emplear son tan variats, com variadas poden ser las condicions y necessitats dels pobles á que s' aplica. La única regla directiva essencial es que las atribucions de la soberanía se reparteixin entre ‘ls membres particulars de la associació y llur conjunt, desllindantse clara y terminanlment quinas corresponen als uns y quinas al altre.
 Assegurada la independencia nacional y garantits los drets y llibertats aixís dels individuos com de llurs agrupacions per medi dels dos feixos d' atribucions que acabem de indi-