Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/235

Aquesta pàgina ha estat revisada.

aquestas limitacions han de ser purament interiors. Poden, per exemple, restringir al Estat general la facultat de tenir grans exércits y poderosas esquadras, arrivant fins á prohibirli que 'ls sostingui permanents, com succeheix en la Confederació suissa, ó amidantli 'ls recursos, com fa la Unió americana. Poden fixarli las bases de la política internacional que ha de seguir, reservantse los Estats associats la intervenció directa en ella per medi de llurs representants, com fa la mentada Unió, que subjecta la acció diplomática del President á la aprobació y consentiment del Senat, format per los delegats dels cossos llegislatius de cada un dels Estats. Poden voler que las decisions que comprometen á tota la associació deguin pendres ab gran solemnitat y després de maduríssim exámen. Las ditas y cent altras garantías poden establir los Estats particulars de una associació mentres se tracti de preparar la acció exterior del gerent del conjunt: peró un cop aquest fa sentir la seva veu més enllá de las fronteras, totas las altras veus del interior d' aquestas deuhen callar, á fí de que la que parla en nom comú tingui més forsa y ressonancia.
 Ademés d' aquest feix d' atribucions, las més essencials pera la conservació de la vida, l' Estat general, en una associació d' Estats, ha de tenirne d' altras delegadas. Las referents á la garantía de las llibertats y conservació del ordre interior constituheixen lo segon feix ó grupo.
 La acritut de las faccions locals es un altre dels inconvenients dels Estats petits, y á n' ell, per lo tant, ha de portar remey l' associació. Al formarla, los Estats que s' uneixen han de confiar al poder general los recursos necessaris pera corretgir aquell defecte. En la Constitució ó escriptura social se fixa lo minimum de llibertat y drets de que volen disfrutar tots los associats, y 'l gerent s' ha de cuidar de ferlos respectar per tothom, y de defensarlos contra qui sigui que