la que 's condensa en las fórmulas de bona cortesía diplomática, poden aquellas relacions presentarse de cent maneras distintas. Gracias al avens del dret internacional, que sab ja respectar al element civil dels pobles que están en guerra, ni durant aquesta arriban á rompres del tot los llassos internacionals. En temps de pau, los Estats independents tenen constantment necessitat de tractar y contractar entre ells, y avuy fan convenis comercials, demá de propietat literaria ó artística, passat demá de extradició de criminals, etc., etc. Si las posicions respectivas ho aconsellan, contreuhen aliansas ofensivas ó defensivas, y pera aumentar lo benestar general, se posan d' acort pera las comunicacions internacionals, postals y telegráficas, pera ‘l curs de la moneda, pera lo respecte mútuo de llurs ciutadans, y pera cent altres objectes, que van aumentant á mida que ‘l progrés avansa.
De totas aquestas relacions ha de cuidar lo poder general en una associació d' Estats. Ell ha de ser l' únich encarregat de declarar la guerra y de fer la pau, dirigint al efecte la diplomacia, y cuidant dels medis que han de fer respectar sas decisions. A n' ell li toca exclusivament la facultat de tractar y contractar, podent entrar en convenis, aliansas y convencions, siguin de la classe que siguin.
La direcció y organisació de la forsa armada, aixís de mar com de terra; la recepció dels enviats extrangers y la designació y direcció dels que l' Estat tingui prop de las nacions extrangeras; la regulació del comers exterior y de totas aquellas materias que s' hagin de cuidar per més d' una nació, són atribucions de las que 'ls Estats associats han de despendres en favor de llur representant. Aquest es l’ únich que ha de portar la veu de tots quan aquesta veu ha de traspassar las fronteras.
No vol aixó dir que 'ls Estats associats no puguin imposar limitacions al general en aquestas materias: vol dir, si, que
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/234
Aquesta pàgina ha estat revisada.
