Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/227

prestantse los uns als altres la forsa de que aislats no disposavan. Quan s' extengui l’ associació dels pobles, se solidarán las llibertats de tots aquells que s' aprofitin d' aqueix sistema de organisació. «La unió fa la forsa,» diu l’ antich adagi, y la unió no ‘s consegueix sinó per lo sistema particularista. La unitat forsada, lluny de produhirla, enerva las voluntats: la unificació aniquila la virilitat d' aquells sobre quins pesa.
La potencia de la associació aplicada al Estat es tan gran, que siguin los que siguin los principis que vulguin assegurarse, se fan ab sa ajuda forts y robustos. La Confederació germánica va formarse principalment ab miras guerreras, y es la agrupació més forta del continent. Los Estats Units de América van associarse pera engrandirse pacíficament y garantir la llibertat de sos pobladors, y avuy s' extenen ja del Atlántich al Pacífich, y del Canadá á Méjich, y las institucions lliures son la regla de tota aquella part de món. Los Cantons suissos cercan avuy en la agrupació la possibilitat de fer un ensaig de democracia, y las prácticas d' aquesta s' han portat á un extrem inconcebible pera 'ls Estats unitaris. Lo principi es lo meteix en tots aquestes exemples. Los resultats son fills de la forsa de la associació aplicada á la organisació política.
La flexibilitat de l' associació d' Estats, ademés de permetre y favorir que cada un dels associats pugui emplear en son régimen interior totas las garantías que s' han ideat en l' Estat simple, y algunas més que aquest jamay podrá n' tant sóls ensajar, té la facilitat de poderlas establir en lo poder general de l' associació. Aquest, en efecte, pot dividirse en las tres brancas, llegislativa, executiva y judicial, fent á cada una distinta é independent de las demés, y pot aplicar á totas los principis més avansats del art de gobernar los pobles.