Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/216

totas las organisacions particularistas que 'ns presenta la historia, comensant per las lligas fenicias y gregas, y acabant per las Confederacions que avuy subsisteixen. Segons l’ autor inglés, los dos graus de federalisme, que anomena Confederació d' Estats y Estat compost, se distingeixen no sols en la essencia de las atribucions que 's confereixen al representant del conjunt, sino també en la forma d' exercirlas. En la Confederació, lo poder general tracta sols ab los goberns dels Estats particulars, que están encarregats de la execució de sas disposicions, y en 'l Estat compost, lo poder general no sóls tracta ab los goberns particulars, sinó que exerceix jurisdicció sobre 'ls ciutadans, y pot fer executar sas disposicions directament, disposant al efecte de poder executiu y tribunals organisats. Aquesta classificació está completament d' acort ab los autors de Lo Federalista y ab tots los tractadistas notables de dret polítich de Nort América y de la moderna Suissa.
Sabem ja quina es la naturalesa y quins los carácters de la organisació particularista en los diversos graus de cohessió entre 'ls membres que la forman. De tots ells, lo més perfecte es l' Estat compost ó federatiu, que conservant totas las ventatjas als Estats petits, los fa tan poderosos y gloriosos com los grans, tenint sobre d' aquestos la ventatja de que pot extendres indefinidament.
De tot lo que acabem d' exposar se 'n desprén, que desde 'l Estat unitari fins á la separació completa de las regions, pot la organisació política tenir distints graus de cohessió que en llur conjunt prenen los noms de associació d' Estats, y tenen per base lo federalisme ó particularisme. Quan lo grau de cohessió no passa de una aliansa temporal y dependent de la voluntat dels que la forman, lo nom de Lliga es lo que correspón á una agregació que no arriva á tenir carácter de nacionalitat. Quan la aliansa es definitiva y crea