Passada la revolució, va estudiarse seriament la organisació americana, al ser restaurada la Confederació germánica en 1813. Llavoras va sistematisarse lo particularisme, distingintse tres graus de concentració, ó siguin: la Lliga, la Confederació d' Estats (Staatenbund), y l' Estat federatiu ó compost (Staatenstaat).
La Lliga, purament temporal y pera objectes determinats, no pot pendres com forma definitiva de una organisació nacional, puig que es propia d' Estats que no vulguin limitar permanentment llur independencia. Los que forman una Lliga poden abandonarla sempre que 'ls convingui ó vulguin, en us de llur autonomía. La Confederació d' Estats y l’ Estat federatiu sou las duas formas propias dels pobles que volen viure units y formant un conjunt nacional, sens unificarse ni abdicar més que una petita part de llur independencia. Una y altra són formas definitivas de organisació, y segons los autors alemanys que van fer los estudis de que acabém de parlar, la diferencia que va de la Confederació d' Estats al Estat federatiu, consisteix en que la primera té per fi essencial y exclusiu la llibertat exterior ó independencia del conjunt dels Estats confederats, en tant que 'l segon s' exten á materias de política interior dels distints Estats.
Aquesta classificació, trasplantada de Alemania á Suissa per L. Snell, va ser la que 's tingué en compte al convertir la antigua Confederació dels Cantons en Estat federatiu. La latitut de la definició d' aquest fa possible un grau molt avansat de centralisació, y per aixó sens dupte va acceptarla ab afany lo partit que s' anomenava radical y s' inspirava en las teorias autoritarias dels revolucionaris francesos.
Moll millor que 'ls alemanys y radicals suissos, va sistematisar lo particularisme l’ avans citat Freeman, que no sóls va interpretar ab molta fidelitat los punts de vista americans, sinó que va fer directament un estudi profundo de
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/215
Aquesta pàgina ha estat revisada.
