cia y duració del sistema federatiu. Una gran part de las miserias en que 's negan los nous Estats de la América meridional, s' atribuheixen á que s' ha volgut establir alli grans repúblicas, en compte de fraccionarhi la soberanía.»[1]
Determinada la naturalesa y carácter de la organisació particularista, que 'l meteix Tocqueville resumeix en aquesta frase: «La Unió es lliure y felís com una nació petita; gloriosa y forta com una de gran,» y de la que ‘l primer orador dels Estats-Units, Daniel Webster, en un moment solemne va deixarnos la definició poética, pintantnos las diferencias entre 'ls distints pobles que forman la Confederació americana com «una agradable varietat en mitj d' un aire general de familia» y resumintla en lo vers llatí:
Nee diversa tamen, qualem decet esse sororum.»
anem ja á veure los distints graus que pot tenir la organisació de que 'ns ocupem, y las diferents formas que pot pendre.
Al tractar d' establirse en Nort-América un gobern general que unís á las varias Colonias que havian lograt emanciparse de la Gran Bretanya, lo floret d' homens eminents que va produhir aquella revolució, la més profitosa y fecunda dels temps moderns, va escorcollar tots los antecedents que oferia la historia dels diversos pobles, al objecte de treuren la ensenyansa que fós aplicable á la organisació de llur pays.
Durant lo periodo que va preparar la guerra de la independencia y tot lo temps que va durar aquesta, las Colonias formavan una Lliga, que no arribava á tenir organisació permanent, puig tots los assumptos d' interés comú se tractavan
