Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/21

la nació de que formem part, no la ignora ningú de dintre ni de fora d' ella. Los que tenim la fatalitat d' haverhi de viure, ne toquem las conseqüencias á cada moment, puig que ellas se fan sentir dolorosament en tots los actes de la vida. Los que desde lluny s' enteran de las nostras cosas, ó se 'n riuhen ó 'ns tenen llástima. He pogut comprobarho al extranger. Ningú 'ns pren en serio, ¡y lo pitjor del cas es que sobran los motius pera no péndrenshi!
 Tot lo nostre porta, ja fa anys ó sigles, lo segell de la ignorancia y de la inmoralitat. Lo primer dato que 's busca al estudiar un pays, es saber quinas son las sevas institucions fonamentals, y la vritat es que á Espanya ni institucions fonamentals s' hi troban. Àvuy vivim per casualitat en monarquia, però ¿qui es capas de dirnos com viurem demá? La calaverada d' un de tants generals com tenim, va assentar la restauració damunt de fonaments tan poch estables com lo pronunciament triunfant d' uns quants batallons, de manera que 'l regnat de don Alfons va ser tan casualitari, com casualitarias havian sigut las quasidictaduras que se havian anomenat república, com casualitaria es la regencia actual, que viu tal vegada no més que perque tothom, aixis los amichs com los enemichs, convenen en que no pot viure. Si qualsevol matí 'ns ve la noticia de que hi ha hagut un cambi radical en lo que deuria ser la institució més permanent, ningú tindrá la menor sorpresa. Tot es qüestió de que puji la mosca al nas de mitja dotzena de generals... ó de sargentos, descontents per qualsevol motiu, ó de que una dotzena de banquers ó taruguistas de guants blanchs vulguin fer una bona jugada á l' alsa ó á la baixa. ¡Tan sólits son los fonaments de las que deurian ser institucions fonamentals del Estat espanyol!
 ¿Com pot ningú pendre en sério la política que 's fa, si ahir, per exemple, un gobern restringia totas las que aqui ne