individuos al formar companyía. Limitan llur llibertat natural en tol lo que es materia de la associació, obligantse á cumplir las obligacions socials que s' imposan. Pera la bona marxa del conjunt, nombran també un gerent, de la meteixa manera que las companyías particulars, y l’ investeixen de atribucions que li donan personalitat propia. Aquest gerent es lo representant dels associats en tots aquells actes que son materia de l’ associació, y porta la firma social quan té de relacionarse ab altras entitats ó associacions. Davant de las nacions extrangeras, lo gerent del Estat compost té la categoría de nació, y tracta d' igual á igual ab totas ellas.
Essent l’ Estat compost una associació d' Estats simples, y debent aquestos limitar llur independencia al associarse, es evident que la condició essencial del sistema consisteix en la divisió de la soberanía. Los Estats simples, al tractar de formar una associació, han de comensar per descompondre la soberanía en sas diferents atribucions, y fixar ben bé aquellas de que 's desprenen, puig en la escriptura social, que en llenguatje polítich reb lo nom de Constitució, han de constarhi ben claras y determinadas, al objecte d' evitar duptes.
La associació d' Estats pot ser més ó menys extreta, segons siguin majors ó menors las limitacions á que 's subjectin los components, y segons lo carácter més ó menys permanent que 's dongui á las meteixas. Desde la unificació de tots los membres d' un Estat simple ó unitat política, fins á la independencia de cada un d' ells, hi van distints graus que en conjunt forman un sistema. Desde ‘l punt que la unitat política entre varias regions deixa d' existir, fins á aquell en que s' arriva á rompre tot lligament entre las meteixas, convertintse cada una en personalitat política completa, la agregació reb lo nom genérich de associació d' Estats, y 'l sistema 's diu federalisme ó particularisme. Aquest mot es lo que
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/202
Aquesta pàgina ha estat revisada.
