Las duas escolas, en tots llurs matisos, s' han deixat encegar tant per la corrent de uniformitat, que ni han sapigut veure lo que passava en alguns pochs Estats, que per llur fortuna havian seguit la corrent contraria. Pera ellas, ha sigut en va que 'ls Estats Units d' América hagin trobat en lo sistema particularista la solució que 's busca inutilment dins del unitarisme, y en va ha sigut també que en lo meteix cor d' Europa algunas petitas agrupacions hagin obtingut iguals ventatjas pel meteix camí que la Unió americana. L' afany de concentració y l’ prejudici de que la unitat dels Estats exigeix la destrucció de totas las varietats organisadas, són pera una y altra escola lligaduras que no las deixan sortir del cércol en que s' han tancat. Llurs ensaigs y probas na poden ferse sinó baix la base del Estat simple. La idea del Estat compost, ó format per medi de la agrupació d' Estats simples, es pera 'ls polítichs d' Europa tan disbaratada, que ni los honors de la discussió li concedeixen. Los tractadistas de dret públich acostuman dedicar al sistema federatiu sols unas pocas ratllas, com d' almoyna, en las quals se transparenta sempre lo menyspreu y compassió ab que l’ miran.
Y mal que pesi als tractadistas y polítichs d' Europa, aqueix sistema es 'l únich que pót resoldre 'ls problemas davant dels quals ells s' han vist impotents. Teórica y practicament, l’ Estat compost es l’ únich que equilibra tots los interessos, armonisa la llibertat y la igualtat, é impulsa als pobles cap al progrés y la millora.
L' Estat compost es la fórmula práctica del particularisme. Anem, donchs, á examinar en que consisteix, y quina es sa naturalesa.
L' Estat compost no es res més que la associació de varis Estats simples. Aquestos, per llur propia naturalesa, gosan dels drets inherents á la soberanía, y son amos de llurs accions. Al associarse, realisan lo meteix acte jurídich que los
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/201
Aquesta pàgina ha estat revisada.
