Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/194

Aquesta pàgina ha estat revisada.

política, la intensitat del patriotisme y la adaptació de la lley á las necessitats d’ aquells á qui hagi de regir, sens la duresa de las faccions locals y 'ls terribles efectes de la gelosía entre poble y poble, propis de la divisió extremada, al meteix temps que la unitat de miras y la perfecció d' alguns serveys públichs que s' alcansan per medi de las grans agrupacions. Aquesta síntessis no es impossible, per fortuna, y ‘s trova en la aplicació del sistema particularista, que reconeixent y fomentant las varietats llegítimas, las uneix pera la realisació dels fins socials que siguin comuns á totas.
 Al enumerar los inconvenients dels Estats reduhits haurá pogut observarse, que tots ells naixen no de llur própia naturalesa, sino del aislament en que ‘ls hem imaginat. Trobis un medi qualsevol pera agruparlos y enllassarlos, y aquells inconvenients desapareixen. Suposem un número d' Estats petits en possesió de llur soberanía, limitada sóls per un poder superior als de cada un d' ells, encarregat de impedir que la gelosia se converteixi en guerra oberta, y tenim ja guanyada la part més important de la nostra causa. Suposem que ‘l meteix poder superior s’ encarrega de assegurar l’ ordre interior dins de cada un dels Estats petits associats, y 'ls hem salvat ja dels tristos efectes de la virulencia de las faccions locals. Afegim á las atribucions que 's concedeixin al poder superior pera 'ls indicats objectes, algunas altras pera dirigir certs serveys generals en los quals la concentració sigui útil ó necessaria, y tindrem lo problema de que 'ns ocupem completament resolt. Units alguns Estats petits, lo conjunt resulta tan fort com si formessin un tot compacte, y 's trovan en disposició de resistir á qualsevol Estat gran, quals forsas no passin de las del conjunt dels units, en lo cas de que tingués la pretensió de apoderarse ó d' atacar á algun ó á alguns dels de la lliga.
 Encara que concedíssim, — y lluny de concedirho, ho neguem rodonament,— que l’ ideal del progrés sigui la agrupa-