Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/188

Dintre de las grans aglomeracions y tot, cada hu estima més á sa familia que al poble; més al poble, que á la comarca; molt, moltíssim més á la comarca, que á la nació. A la familia la estima perqué es sa propia sanch; al poble, perqué hi te 'ls parents, las amistats, las coneixensas; á la comarca perque la veu y la toca y está en relació constant ab molts dels que en ella viuhen. La familia, ‘l poble, la comarca son agrupacions naturals, quals individuos components se prestan serveys mutuos y tenen interessos reals y efectius comuns. La vila viu directament del camp comarcá, aixís com lo camp viu de la vila. Aquesta proveheix al pagés de lo que no li dona la terra, y ‘l pagés, en cambi, porta á la vila lo que aquesta no pot produhir. En cas d' una calamitat pública ó d' un perill general, los que cada dia 's tractan són los que principalment han d' ajudarse. La nació gran es una agrupació artificial que no 's veu ni 's toca. Se necessita fer un gran esfors d' imaginació pera persuadirse de que Andalusia ó Galicia forman una sola patria ab Catalunya. No 'ns coneixem los d' aquí ab los d' allá, y raríssimament ve 'l cas de que poguem prestarnos serveys mutuos. A menys que ho sapiguem pels llibres,— y en aquest cas succeheix lo meteix ab las comarcas de las nacions més separadas de nosaltres, —no tenim idea ni de llurs ciutats, ni de llurs monuments, ni de llurs costums y festas. Ni las aspiracions que ells tenen nos conmouhen, ni las que tenim nosaltres los conmouhen á n' ells. Es que están massa separats pera que ‘l sentiment de patriotisme hi arrivi ab intensitat. La distancia li fa perdre quasi tota la forsa.
Efecte del patriotisme que inspira l’ Estat petit es la identificació dels ciutadans ab tot lo que es propi d' ells, aixís se tracti de lleys, institucions, costums, etc, etc, com de monuments, milloras y altres medis de benestar material. Aquesta identificació los porta á trobarse disposats á defensarho en tots los moments y circunstancias.