Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/187

Aquesta pàgina ha estat revisada.

men y crítica una verdadera escola política. Si s' examina als pastors més ignorants de la vall d’ Andorra ó de qualsevol dels Cantons primitius suissos, se 'ls trovará al corrent dels problemas d' interés públich que s’ han plantejat en llur pays, y disposats á donar rahons en pró ó en contra de una solució determinada. Lo poder no pot separarse de la opinió pública sens mereixer la reprobació general. Per poch que se 'n separi cau en la tiranía, puig aixís son calificats moltíssims actes, que en un Estat gran passarien com inofensius y serian rebuts ab la major indiferencia.
 La generalisació de la educació política fa que, en igualtat de circunstancias, los Estats petits siguin interiorment més lliures que 'ls Estats grans. La tiranía troba en l' interés que tothom té en la cosa pública un obstácle quasi insuperable pera establirse, y encara que ho consegueixi, li es difícil aguantarse. Si alguna tiranía arriva á imposarse, no es la de un home sinó la de una facció, com succehia quasi sempre en las ciutats que durant la edat mitja gosavan de independencia. Mes, notis be, que si en tals ciutats era 'l cas de que nos ocupem molt freqüent, sa causa principal no era la petitesa del Estat, sinó 'l temperament de la época. Las costums eran llavoras duras; la cultura no havia pulit encara las societats, y l' esperit de facció 's mostrava de la meteixa manera en las grans agrupacions que en las ciutats lliures. A mida que las costums van anar suavisantse va anar desapareixent aquella tendencia, y avuy los Estats petits se ne veuhen quasi lliures, de la meteixa manera que no fa ja tants estragos com feya en los Estats grans.
 Altra ventalja dels petits Estats, y de las més importants, es sens duple la intensitat ab que tols los ciutadans senten lo patriotisme. Aquest sentiment, com tots los humans, se mou dins d' un cércol, qual centre es l' individuo que l’ experimenta, y va perdent en forsa lo que guanya en extensió.