Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/186

Aquesta pàgina ha estat revisada.

medis de comunicació entre las parts que ‘l forman. Avuy que ‘l telégrafo ha suprimit las distancias pera la paraula, y los camins de ferro las han escursadas pera ‘l transport material de personas y objectes, un Estat que s' estengui á cents kilómetres quadrats de territori es més petit que los que en temps no molt llunyans se reduhian á poquissimas lleguas. Entre 'ls Estats grans, donchs, comprenem als que ho són comparats ab los majors del món civilisat, y entre 'ls petits hi contem als que ni per la extensió del territori ni per llur població poden posarse al costat dels grans, tant si 's forman no més que d' una ciutat, com si comprenen ademés una comarca gran ó varias de petitas. L' Estat gran, baix lo punt de vista que estem examinant, es lo que disposa d' elements y forsa pera fer sentir son pes al exterior: l' Estat petit es lo que, per no disposar de tals medis, ha de reduhirse á la vida interior. La Fransa, la Gran Bretanya, la Russia, la meteixa Espanya, son en aquest sentit Estats grans: la Bélgica, la Holanda, los Cantons suissos, Andorra, las ciutats lliures de Alemania, consideradas en llur vida interior, son Estats petits.
 La primera ventatja que 's nota en los Estats petits es que extenen la educació política á tots los ciutadans, estant sa extensió en rahó inversa de llur grandaria. Los assumptos de la vida pública estan á tret de tots los membres del Estat, y com que 'ls tocan d' aprop, per forsa han d' interessarshi. Tant si ‘l poder es exercit per la generalitat, com si está concentrat en una sola ó en pocas mans, sas decisions son comentadas y discutidas, y sa execució minuciosament vigilada. Tothom está enterat dels assumptos que 's tractan, y sobre ‘l més insignificant se forma opinió. Los arguments que se donan en pró y en contra de cada qüestió que 's posa á la ordre del dia, son pesats y criticats en l' interior de las familias y en las reunions de tota especie, essent aquest exá-