Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/18

tament lo meteix, devía succehir més tart en altres camps en que s' ha anat entrant. Los cultivadors de tots ells s' han deslligat dels destorbs que 'ls dificultavan ó impedian la acció lliure: mes sempre, notis be, al acte meteix de rompre la lligadura, han ofert á las regions germanas lo desitj y 'ls medis d' extrényer lo bon afecte que las uneix, ab greu recansa dels explotadors de totas, que jamay han lograt introduhir entre ellas la desunió definitiva. Catalunya, á cada nova manifestació de son Renaixement, ha allargat á las altras grans comarcas de la Peninsula lo bras ficat ja en lo nou llas de carinyo, ab lo nus fet y tot, demanantlos que hi afegissen la baga que ha de impedir que 'l nus s' escorri.
 Y notis be, ademés, que á cada nova manifestació del Renaixement s' ha aumentat la riquesa general en la materia á que s' aplicava.
Ab lo trencament de las lligaduras literarias, ni la prosa ni la poesía castellanas hi han perdut res, y en cambi, lo moviment artístich general espanyol s' ha enriquit ab una nova literatura, que ha produhit ja obras de mérit, y que está tal vegada destinada á influir en las d' altras regions, introduhinthi nova sava que las rejoveneixi. Res ha perdut lo teatre castellá ab que lo nostre Soler ne sostingui durant molts anys un altre ab sas produccions exuberants d' imaginació y rublertas de vida, ja que probablement lo nostre gran dramátich may hauría pensat en dedicarse á la escena, si sols hagués tingut mitj obertas, —que mitj obertas tot lo més las tenen los que fora de Madrid viuhen,— las portas de la castellana. ¿Qué hauría fet lo nostre Verdaguer si no se hagués trobat ab lo Renaixement, que li ofería camp amplíssim pera exalar en un llenguatge abundós sos sentiments mistichs, y donar formas arrodonidas á la metafórica expressió de son amor á las tradicions pátrias? Ben segur es, que ni l' un ni l' altre s' haurian alsat damunt del nivell dels