Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/175

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Lo absurdo de lals conseqüencias no es difícil de ser posat en evidencia. Lo principi de la igualtat de dret no prejutja la extensió que hagi de tenir la lley. La lley ha de ser igual pera tots aquells á qui obligui, peró d' aixó no se ne deduheix si han de ser molts ó pochs los obligats. Pera fixar la extensió de la lley, ó en altres térmens, pera determinar la mida que han de tenir los Estats, es precis atendre á altras consideracions, que 'ns proposem examinar en un dels próxims capítols.
 Pera l' objecte que en lo present tractem nos bastará afirmar, que la igualtat es un dels carácters de tota lley, sigui la que sigui la extensió d' aquesta. Si la lley es local ó exclusiva de una comarca, sos efectes han de ser los meteixos pera tots los elements d' aquesta; si es nacional, tots los de la nació han de ser igualment obligats: si es internacional, no ha de fer diferencia en pró de cap de las nacions convingudas. En aquest sentit y no en altre ha de ser presa la igualtat com condició de llibertat.
  La igualtat, ademés, es element necessari al Estat pera poder cumplir sa missió de fomentar lo progrés y la cultura. La protecció que otorgui als interessos dels associats, ha de ser igual pera tots, y tots han de poder aprofitarsen. Qualsevol disposició que favoreixi un interés particular en perjudici d' altres interessos, es illegítima y tiránica. Si l’ Estat, per exemple, s' encarrega de serveys públichs, las condicions pera utilisarlos han de ser iguals pera tots los associats. Lo correu, lo telégrafo, lo giro, etc, etc, han d' estar á la disposició de tols los que cumpleixin las condicions fixadas pera servirsen.
 No hi ha dupte que la igualtat es element necessari en quant l' Estat hagi de manifestarse com fomentador de la cultura, pero convé no perdre de vista, que d' aquesta missió se n' ha abusat molt, y que sa exageració ha causat grans per-