La igualtat es la expressió del interés col-lectiu.— Camp propi de la igualtat. — Necessitat que é de la imposició. — Es condició de la llibertat. — Conseqüencias perillosas que 'l poder treu del principi de igualtat.— Materias en que es beneficiosa la intervenció igualitaria del Estat. — Argument capital dels unificadors. — Demostració de sa falta de base. — La armonía entre la varietat y la igualtat es imposible dins dels sisstemas unitaris.— Evolució de las escolas socialistas cap al particularisme.— L' equilibri entre la llibertat y l' autoritarisme es l' objecte de la organisació particularista.
Després de lo que acabem d' exposar en lo capítol anterior, poch haurem d' afegir pera caracterisar la igualtat com element del Estat ó agrupació política.
La igualtat es la expresió del interés col-lectiu en contraposició als interessos individuals. Aquestos tendeixen per llur propia naturalesa cap á la varietat: aquell se veu arrossegat cap á la uniformitat. Los uns son la forsa impulsiva: l' altre es lo fré que té per ofici contenir la impetuositat de la marxa.
L' Estat, en bona teoría, no ha de representar més que la equilibrada armonia entre 'ls dos interessos oposats y contradictoris. Lo poder públich que 'l representa hauria de mantenirse en lo piu de la balansa, impedint que 's decantés cap á l' un ni l' altre costat. Tal es al menys la concepció científica del Estat.
Mes no succeheix aixis, per desgracia. Lo representant del
