Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/168

 Los interessos individuals y ‘l col-lectiu no arrivan á armonisarse sens sostenir avans tremendas batallas, y fins quan han arrivat ja á la desitjada armonía, la oposició entre l’ un y l’ altre tendeix constantment á tornar al desequilibri. L' interés col-lectiu, representat pels poders públichs, acusa als interessos individuals de interessats y egoistas, y aquestos acusan á aquell de absorvent y tiránich. Lo primer, encara que de fet, fins en las democracias més puras, s' encarni sempre sols en una part del poble, ó sigui en los que exerceixen cárrechs y empleos, té en favor seu la organisació y l' esperit de cos, y pot lluytar contra ‘l segon, á pesar de que sigui l' interés de la totalitat. L' interés col-lectiu se presenta com lo campeó generós del progrés y de las milloras, y fins quan tot ho fa anar en renou, s' anomena defensor del ordre. Dicta autoritariament una disposició manant al poble que avensi en una materia determinada, y queda orgullós y satisfet com si l' avens s' hagués ja realisat. Gracias á la organisació dels funcionaris que ‘l representan, está sempre al aguait de la menor falta que cometi l' interés contrari, y de totas treu substancia pera engolir novas atribucions. La organisació li permet aprofitarse de totas las circunstancias que 's presentan pera aumentar l’ autoritarisme. ¿Se comet, per exemple, un crim horrorós que indigna la conciencia pública? Allá está amatent lo poder pera arrancar, en nom del sagrat interés col-lectiu, disposicions draconianas que imposin novas limitacions á la llibertat individual. ¿Ve una epidemia, y poble, com es natural, s' alarma? No tarda lo poder en invocar los furs suprems de la salut pública, y aumenta son exércit ab batallons de metjes sense feyna, que privarán al individuo fins del dret d' estar malalt sens permís del Estat. Y per tals medis, explotant constantment las debilitats del poble, y aprofitantse de sos apassionaments tranzitoris, la burocracia, en representació del interés col-