manifestar sas ideas per escrit y de paraula, sinó perqué per tals medis se garantisa las llibertats personal y civil. Pera ell, la política ha de produhir efectes visibles y positius, y si se pren la pena d' ocuparse en la gobernació del Estat, es perqué vol treure ventatjas de la gestió encertada ó desencertada dels interessos públichs. No li basta tenir dret electoral y poder reunirse, associarse, peticionar y queixarse per medi de la imprenta ó de la oratoria: vol, ademés, que sos esforsos tinguin conseqüencias. Pera ferlas possibles, al organisar lo mecanisme gubernamental, no atén tant á la perfecció de cada una de las pessas aisladament consideradas, com á la eficacia dels engranatjes que han de relacionar las unas ab las altras. Lo seu sistema polítich es lo de las limitacions mútuas entre tots los elements del poder.
Al conjunt de las manifestacions de la llibertat la gent anglo-saxona li dona un nom que es quasi intraductible á las demés llenguas. Lo self government, que aproximadament expressa la idea de «gobern per sí meteix», es la sintéssis del seu sistema. Lo self government s' aplica á totas las personalitats que tenen vida, desde l' Estat al individuo. Pel self government, la nació es independent, las corporacions gosan de vida propia y l' individuo es lliure, respectantse mutuament los drets y practicant la tolerancia, que es essencial á la llibertat. «La ausencia de la tolerancia, diu perfectament un escriptor nort americá[1], es l’ estigma del absolutisme, y l' establiment de las oposicions es la gloria de la llibertat. La llibertat se complau en la varietat: la tirania, aixis la d' un sol com la d' una multitut, considera heretje á qualsevol que pensi ó senti de diferent manera que ella.»
En lo self government tols los elements del Estat guardan en més ó en menys la potestat llegislativa. L' individuo es
- ↑ Francis Lieber Ou civil Liberty and self government.
