Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/161

y realista aquesta escola, prefereix los fets á las teorias, y es més amiga de las garantias positivas que de las definicions abstractas. Ni una se 'n trova en sos documents més solemnes, desde la Magna Charta del rey Joan d' Inglaterra, que porta la fetxa de 1215, fins á la Constitució dels Estats-Units d' América, redactada en 1787. La escola anglo-saxona no vol imposicions innecessarias, y tant las aborreix si son fillas de la voluntat d' un rey, com procedents del autoritarisme d' una Cámara. Lo seu sistema es establir limitacions y garantirse contra l' esperit absorvent del poder, sigui ‘l que sigui, y pera conseguir lo seu objecte, la fórmula que ha trovat més eficás, es la casuística negativa. «Lo poder no podrá fer lleys referents á tal materia; los ciutadans no podrán ser privats de tal ó qual dret; tal ó qual disposició ó procediment serán nuls y de cap valor ni efecte:» tals son las frases que més freqüentment se trovan en los documents constitucionals de la Gran Bretanya, de sas Colonias y dels Estats-Units. No 's pagan de la forma, sino que van al fons de las cosas. Per aixó la gent anglosaxona es avuy lo mestre de la llibertat.
Lo seu sistema positivista y práctich no té la brillantor ni la forsa d' expansió del generalisador y teórich de la escola francesa, pero en cambi, s' apodera de las inteligencias dels que arrivan á conéixel. Los meteixos francesos que per excepció l' estudian, se n' enamoran y 'l propagan ab lo calor propi de llur temperament. Tockeville, Laboulaye, Michel Chevalier y alguns altres ne son bon exemple, y si llurs obras han lograt posarse en primera ratlla entre las que tractan cientificament la política, ho deuhen en bona part al vigor del sistema més ó menys particularista que propagan. Los arguments que emplean son més convincents que 'ls llochs comuns y abstraccions dels generalisadors unitaristas.
La llibertat anglo-saxona se manifesta en distints camps, y