comensavan la lluyla per recobrar llurs drets, ó millor, per realisar la llibertat segons la concepció moderna.
Aquesta concepció ha pres en los nostres temps diferents formas, que, pera explicarlas ab claretat, condensarem en dos sistemas, dels quals anomenarem francés al un y anglo-saxó al altre.
Comensem aquesta compendiosa explicació, exposant algunas de las definicions que per la escola francesa s' han donat de la llibertat moderna.
Aquesta escola no ha sapigul sustreures á las reminicencias, y desde la agitació intel-lectual que va preparar la revolució d' últims del sigle passat, confón quasi tant com los antichs grechs la llibertat ab la igualtat. Per incidencia hem citat ja la definició d’ aquell diccionari polítich, pera quin autors «llibertat es igualtat, é igualtat es llibertat», ab lo qual, al meteix temps que confirman la divisa de totas las repúblicas francesas, condensada en aquellas duas paraulas, seguidas de «fraternitat», posan en dupte la competencia gramatical dels que van adoptarla, puig si duas de las tres paraulas expressan la meteixa idea, ab una sola n' hi havia prou, y l' altra sobra.
Aficionada la escola francesa á las definicions, no te res d' estrany que estampés la de la llibertat en las Constitucions revolucionarias.
La primera d' aquestas en ordre cronológich, feta quan la Fransa vivia encara en monarquía, doná la següent : «La llibertat consisteix en lo dret de cada hú á fer tot lo que no causa perjudici als altres. La práctica dels drets naturals de cada hú no té, per lo tant, altres límits, que 'ls que asseguran als demés membres de la societat en 'l exercici dels meteixos drets. Aquestos límits poden sóls ser determinats per la lley.»[1]
- ↑ Constitució francesa de 3 setembre de 1791. Párrafo 4.
