tual, sinó que l’ esperit científich que l’ anima se posará més y més de relleu á mida que la ciencia anirá avansant camí en lo descubriment de las lleys naturals y purificant lo seu positivisme.
Per desgracia lo positivisme particularista ha de trobar grans dificultats pera poder avansar camí en lo camp polítich social. Los que ‘l cultivan están impulsats per l' interés propi, y al ocuparse de la cosa pública los va molt be lo sistema de las generalisacions y dels idealismes. Los polítichs d' ofici no tenen més objectiu que la possessió del poder, y quantas més facultats en aquest se concentrin, més utilitats treurán d' ell al exercirlo.
Dificil, donchs, ha de ser substituhir lo empirísme que avuy ocupa ‘l lloch dels verdaders principis científichs. No hi ha pitjor sort que ‘l que no hi vol sentir, y la gent política es sorda per conveniencia.
No es estrany, donchs, que ‘l particularisme, ab tot y basarse en los principis més rigurosament científichs, no hagi lograt per ara influir directament en la marxa de la major part de las nacions.
Mes no per aixó hem de desanimarnos. Comensém per demostrar que tenim rahó: un dia ó altre lograrem que se nos reconegui, á pesar dels interessos illegítims que han de sortirne perjudicats.
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/152
Aquesta pàgina ha estat revisada.
