Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/151

Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Lo positivisme més científich y filosófich, donchs, es aquell, que partint de la base de la observació directa y comprobada, té per objectiu arrivar á la geoeralisació. Per fortuna aquest caracter, si be que no prou marcat tal vegada encara, es lo distintiu de la ciencia en la nostra época.
 Baix aquest punt de vista, lo particularisme que defensem es perfectament científich. Eminentment positivista, allí ahont trova una varietat, no sols la respecta, sinó que la fomenta pera que arrivi á ser un element de progrés. Estudia y observa cuidadosament lo fet particular, pero ab l' objectiu de agrupar tot lo estudiat y observat en un sistema general. Arrenca de la llibertat, y camina cap á la unió. Posa en moviment tots los interessos, pero al meteix temps los dirigeix cap á la armonía, imitant aixis á la naturalesa, que donant á la materia innumerables formas, y dotant als sers de facultats y aptituts indefinidament variadas y variables, assenta en aquesta varietat las lleys generals de la vida. La naturalesa, si se 'ns permet copiar una frase antigua de la física, te horror á la uniformitat. Dels milions y milions d' homens que poblan y han poblat la terra, no n’ hi ha dos que siguin idéntichs; tant, que en aquesta falta d' identitat s' apoya la personalitat de cada individuo, que fora impossible de reconeixer sens la may desmentida varietat, que es la major maravella de la naturalesa. Tots los homens, á pesar de llurs diferencias individuals, forman la humanitat, ab virtuts y vicis generals que no 's reuneixen en cap de sos membres, com en cap d' ells no 's condensa lo prototipo general humá, y tots plegats estan subjectes á lleys fatals, que son com lo llas d' unió de tota la especie. Lo positivisme té també horror á la uniformitat, essent aixis fidel imitador de la naturalesa. Lo nostre sistema, donchs, no sols s' acomoda al positivisme, fill de la observació comprobada, que es lo distintiu de la ciencia en sa evolució ac-