Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/148

en ellas influhencia incontrastable. Los avensos fets fins ara, ab tot y que no s' ha arrivat de molt encara al punt á que lo sistema de observació directa dels fets pot portar á totas las brancas de la historia natural, nos demostran ja que es absurdo tot sistema que pretengui subjectar á reglas idénticas á sers y col-lectivitats que viuhen en tan distintas condicions, y 's trovan en tan diferents estats de desenrotllo y de cultura. Avuy, lo sentimentalisme extraviat que vol igualar al salvatje del cor del África ó de las islas occeánicas al home blanch refinat de las grans poblacions europeas ó americanas, se presenta ja com un romanticisme esbravat y passat de moda, y lo qui pretengués portar á las societats imperfectas de la Terra de Foch ó de la Micronessia las llibertats y drets de que disfruta un nort americá ó senzillament lo més incult proletari del Estat més atrassat d' Europa, no lograria altra cosa que fer esclafir en una riallada general als que han aprés no més que 'ls rudiments de la ciencia sociológica. Essent absurdo lo més, ha de serho també lo menys dins del meteix ordre d' ideas. De igual manera, donchs, que los grupos d' homens que 's troban molt separats en la escala del desenrotllo han de regirse per reglas distintas, distintas han de ser també, encara que no en grau tan marcat, las que regeixin als que 's troban mes acostats, puig tota diferencia, per petita que sigui, es atendible, y necessitats variadas han de ser satisfetas per medis variats.
Aqueix moviment cap á la observació directa no es exclussiu de las brancas de la ciencia que estudian la vida del home y dels pobles, sinó que influheix fins en las que s' ocupan de las materias mes abstractas. La estética, la psicologia, la moral, la meteixa teología s' han fet també observadoras y experimentals. La bellesa no está ja subjecta á un patró fixo, sinó que es admesa sigui la que sigui la vestidura ab que se adorni. La obra artística no ha de enmotllarse á reglas arbi-