Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/146

regulat científicament per prejudicis y abstraccions sens base comprobada. En va fou que la teología més ortodoxa hagués d' acabar per reconeixe que la Biblia, si es, d' autoritat indiscutible en lo terreno relligiós, no prejutjá cap qüestió en lo científich, entregat á la investigació del home; puig á pesar de la protesta de molts, las classes predominants va a seguir aprofitantse de las abstraccions y prejudicis, reduhintse á cambiarlos en lo precís pera acomodarlos á llur interés. Lo moviment filosófich que va precedir á la revolució francesa va declararlos guerra á mort; peró tan prompte com los hagué destruhit, no 'ls va suplir per los principis d' un ordre oposat d' ideas, sinó per los prejudicis contraris, dins del meteix ordre. Precindint de tota observació directa, va acceptar la uniformitat com á base de son sistema, y cap á la uniformitat va encaminar sas novas teorías. Al voler la revolució, per exemple, aplicar sas Constitucions radicalment igualatarias lo meteix als habitants de Paris ó de Lyó que als negres de las Guayanas, de cop y volta transformats d' esclaus en ciutadans d' una democracia, obehia sens repararho al meteix principi que havia impulsat sigles avans als castellans á condemnar com heretje al Inca peruá per practicar la relligió propia de la seva terra. En lo terreno polílich social los dos extrems no podian deixar de trovarse en un resultat semblant. Un y altre eran fills de la imposició autoritaria. Los pobles no havian fet jues que cambiar d' amo, passant del absolutisme d' un rey al de una massa; de la intolerancia teológica á la intolerancia filosófica.
Avuy, si las brancas de la ciencia que estudian la vida material, persistint en lo camí que venen seguint fa ja sigles, van perfeccionant y ampliant cada dia lo sistema de la observació directa, las que s' ocupan de la vida moral han adoptat per fi aquesta via, y establint unas y altras estreta aliansa, han obtingut ja grans ventatjas y prometen avansar