Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/145

 Fixemnos en las brancas de la ciencia que tenen per objecte lo coneixement del home aixis en sa part física com en sas parts moral é intel-lectual. En los temps en que predominava lo procediment de las abstraccions, y en que totas las qüestions estavan implícitament resoltas en quatre principis brillants, que eran considerats altras tantas veritats absolutas é indiscutibles, lo coneixement exacte y precis del organisme físich del home no tenia cap interés pera la ciencia, que temerosa y encongida no s' hauria atrevit á obrir un cadáver per temor á la profanació. Lo principi uniformador del autoritarisme era la base de tot procediment científich, y dant torment als textos dels autors predilectes, girantlos y capgirantlos, se lograva ab penas y ab dolors aplicarlos á la qüestió que s' havia de resoldre de conformitat ab los prejudicis admesos. Lo fet real y observat no feya cap pes, y la observació directa y repetida devia callar y prosternarse devant de una cita en llatí de Sant Tomás ó de Aristóteles. La ciencia llavoras tendia á la concentració y era oposada á tot particularisme.
 Si de tal manera se resolvian las qüestions referents al home físich, consideris com debian tractarse las del ordre moral é intel-lectual. Los que las cultivavan, aceptavan los principis que se 'ls davan com inmulables, y llurs afanys se reduhian á acomodarhi las conseqüencias. Tot particularisme era un absurdo científich, y per mica que 's acostés al terreno teológich era calificat d' heretgia, en qual cas son autor havia de temer fins per sa propia persona.
 Las brancas físicas de la ciencia foren las primeras que feren la evolució cap al positivisme, tardant molt temps á seguir llurs passos las metafísicas. Havian passat molts anys desde que Leonard de Vinci, Copérnich, Galiléo, Newton y cent altres havian ja restaurat la observació directa com á base del estudi del món material, y ‘l moral seguia encara