ciona institucions científicas, artísticas, de beneficencia ó de qualsevol altra classe, no porta altre objecte que aumentar las aptituts de sos elements pera que puguin obtenir victoriá ó defensarse al menys en la gran lluyta de la vida. Al desempenyar l’ Estat las funcions que tenen per objecte fomentar la civilisació y la cultura, reparis com moltas vegadas no 's reduheix á pendre part en la competencia entaulada, sinó que la provoca. Pera provehir los empleos, convoca á oposició, es á dir, á lluyta; pera adjudicar travalls públichs, posa en competencia als que poden executarlos, y n' encarrega als que surten victoriosos. Si vol protegir las arts ó las ciencias, crida á certamen. No té altre camí que la lluyta. Tot lo que sens ella naix, surt anémich y difícilment arriva á poder viure. Lo que no es fill de lluyta ho es de la imposició, y la imposició es lo més contrari al progrés y á la millora.
Lo fins aquí indicat basta pera demostrar que la missió altíssima del Estat no es pas suprimir la lluyta, sinó regularla, al objecte de que sos resultats siguin civilisadors y progressius. Aquestos están en relació directa de la activitat y energía de la lluyta, per qual motiu l’ Estat, lluny de restringirla ó contrariarla, ha de procurar per tols sos medis fomentarla y exténdrela. Per medi de la direcció de las relacions exteriors, ha de darli camp franch; per medi de la definició, fixació y aplicació del dret, ha d' evitar que degeneri en batalla, mantenintla dins dels límits de la competencia; per medi de las atribucions que se li concedeixen pera la producció y aument de la cultura, ha de pendre en ella part activa, provocantla, avivantla y extenentla á tots los terrenos civilisadors.
Cumplirá l’Estat sa missió tant més perfectament, quanta més importancia dongui al element de la varietat, ó, en altres termens, quant més s' acosti al extrem de la llibertat.
Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/141
Aquesta pàgina ha estat revisada.
