Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/139

passant de lo senzill á lo complicat á mida que van avansant la civilisació y la cultura. En los pobles primitius, la lley está reduhida á la autoritat del patriarca ó del jefe. En los més avansats, l’ organisme llegislatiu se descompón en varis membres, á cada un dels quals se confian funcions especials. En los primers, com que la lluyta es poch activa, pero 's manifesta en cambi, dura, la intervenció social ha de ser poch freqüent pero enérgica y brusca. En los segons, la acció del Estat pert en intensitat lo que guanya en extensió. Es que la lluyta s’ ha generalisat entre tots los membres á la mida de la generalisació y aument de las necessitats, perdent al meteix temps lo carácter de guerra oberta pera pendre lo de la competencia. La idea abstracta de justicia, traduhida en dret positiu al punt que la defineix una agregació social, está subjecta á la lley de evolució que presideix al desenrotllo aixís de la vida moral com de la vida material. Per aixó, en un Estat avansat en cultura, la lley ha de ser complicada, fundada en sos preceptes, y suau en la sanció.
L' Estat cumpleix sa missió de definir y aplicar lo dret ah tanta mes ventatja pera sos elements, en quant més respecta la llibertat y fomenta la iniciativa de tots aquestos. En una agrupació politica ben organisada, cada individuo, al despendres d’ una part de la seva independencia en pró del conjunt, ha de rebre en cambi molt més de lo que dona. La seguretat de son dret y la garantía de las llibertats que se reserva, han de deixarlo de fet molt més lliure que no fora sens haverse imposat aquellas limitacions. Los debers socials que ‘s contreuhen, en una paraula, han d’ estar exuberantment compensats ab la seguretat y facilitat que 's trobin en 'l exercici dels drets y en la expansió de totas las iniciativas. La lley més perfecta es la que 's basa en lo fecundo principi de llibertat; la que no posa al dret de cada hu més límits que 'l deber correlatiu de respectar lo dret dels altres.