Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/134

 De totas las clasificacions que s' han imaginat pera distingir los Estats segons llur organisació, la més positiva es la que, marcant dos extrems, los declara impracticables, y afirma que tota societat organisada ha de trovarse en un terme mitj. La independencia del individuo, la llibertat completa forma un dels extrems, y pren lo nom de an-ar-quía ó sigui de «no gobern.» La omnipotencia de la col-lectivitat, 'l autoritarisme absolut forma l' altre extrem, y s' anomena comunisme. Jamay s' ha practicat ni 's practicará l' un ni l' altre, puig l' home té de moures sempre dintre de lo relatiu. Los dos forman los polos de la terra política, que com los geográfichs son inhabitables. Los terrenos aptes pera la vida dels homes, aixis en geografía com en política, se trovan entre l’ un y l’ altre polo.
 Dihem que aquesta clasificació es la més positiva, perqué es la que més se presta á la varietat de matisos y de combinacions. Segons siguín las condicions de cada poble, l' Estat s' acostará més á l' un ó al altre polo, puig lo meteix que succeheix en la distribució de la terra habitable, si no se pot arrivar al polo meteix, s' hi pot anar molt á la vora. A copia de virtut y d' energia moral en lo poble, pot l' Estat acostarse molt al polo de la llibertat, aixis com á forsa de ensopiment y de debilitat moral pot arrivarse als llindars del polo del autoritarisme. La escola particularista fa ruta cap al polo de la llibertat, y sens pretendre arrivarhi, tendeix á acostarshi tant com sigui possible.
 Sobre las altras que s' han ideat, aqueixa clasificació, ademés de la ventatja de son positivisme, té la de basar se en lo fondo de las cosas. Las clasificacions que atenen á la manera d' estar organisada en l’ Estat la representació de la soberanía, tenen lo defecte de basarse sóls en la forma, ó al menys de darli exagerada importancia. Tant si s' adopta qualsevol de las divisions antiguas, que distingeixen entre