Pàgina:Lo catalanisme (1886).djvu/131

 Anem á aclarar més encara aquestas definicions. Lo qui es merament catalanista, pot no ser regionalista ni particularista. Impulsat per motius referents exclusivament á la nostra regió; motius que poden ser histórichs, geográfichs, etnográfichs etc, etc, pot desitjar la autonomía de Catalunya sens aspirar á la de las demés regions de la Península, y fins voler que la organisació que 's dongués á la nostra regió autónoma, fos, no particularista, sinó la que naix del sistema oposat. Lo regionalista no pot deixar de reconeixer á totas las regions que tinguin personalitat propia los meteixos drets que reclama pera Catalunya, pero pot també no aspirar á una organisació particularista dintre de cada regió. Lo qui ademés profesa lo particularisme, no sols ha de reconeixer á totas las regions que 's trobin en las circunstancias ditas, los meteixos drets que á Catalunya, sinó que ha de aspirar á que cada una d' ellas s' organisi de conformitat ab l' ordre general de ideas que constituheix lo sistema particularista. Com ordre general d' ideas, aquest sistema ha de tenir aplicació á totas las manifestacions de la activitat, aixis dels individuos, com de las agrupacions y col-lectivitats que forman.
 De aquestas lleugeras indicacions se 'n desprén, que 'l catalanisme, pera ser perfectament llegítim, ha de ser regionalista y particularista. Basantse en un sistema ú ordre general de ideas y no manifestantse exclusivista, los títols en que apoya sas reclamacions son respectables y mereixedors de ser atesos. Lo catalanisme particularista no es una reivindicació que, á pesar de tota sa justícia, degui temer l' acusació de interessada y mesquina. Es tol lo contrari: es una aspiració eminentment generosa y que s' apoya en las conclusions científicas mes avansadas y civilisadoras.
 Lo sistema particularista no es en sa essencia més que lo reconeixement de la varietat y, com conseqüéncia llógica, la